La passada setmana ens va brindar la oportunitat de seguir amb els nostres entrenaments. El temps ens va respectar tot i alguna que altra inclemència en forma de vent. A banda dels entrenaments habituals i els entorns que ens tenen acostumats, jo, l'uskar, aquest finde vaig estar per la Cerdanya entrenant una mica i retrobant-me amb amics que feia dies que no veia.Els entrenaments a la piscina s'han anat succeint amb els entrenaments a peu on en Miki ja comença a prendre part, tot i que encara no hem corregut cap dia junts.
Però arribat el dijous en Miki i jo vam sortir en bicicleta. Dia amb molt de vent que va fer que el tomb que havíem de fer és fes més dur que de costum. En algun moment em vaig voler acoblar, però vaig desistir ja que em donava la sensació que podia caure en qualsevol moment. Tot i així vam fer tot el recorregut tal i com ens havíem plantejat abans de sortir i al arribar a casa tots 2 contents. Cal dir que en una altra època molt possiblement aquest entrenament l'haguéssim postposat o ens l'hauríem saltat, però en aquest moment la nostra motivació és major que la nostra mandra i vam fer un entrenament d'allò més productiu i animat. 
El cap de setmana la cosa va canviar d'escenari, i aquest seria la Cerdanya, Llívia i els seus voltants. Dissabte en arribar vam sortir a rodar amb la Marisa una mica més de 50 minutets pels voltants de Llívia. Ens vam passar part de la sessió running buscant un caminet que ens portés a fer una volta, però fins al final no en vam trobar cap, però ja el tenim controlat per a la propera vegada... i diumenge sortideta en bici. 
A les 10 hores havíem quedat amb en Nacho i durant els 20 primers quilòmetres la Marisa va formar part del grup però per unes molèsties i per no entorpir-nos més el pas va decidir abandonar-nos tot i que la vam acompanyar fins a casa. Amb aquestes pro vam tenir un petit ensurt, bé de fet el vaig patir en primera persona, ja que al passar per Bourg-Madamme un cos que va sortir de casa seva i semblava del tot innocent em va clavar una mossegada a la cama que de poc no em fa un forat. Al final la cosa només va quedar en un ensurt, però em va agafar una enrabiada que sort que no vaig trobar cap pedra que sinó el rebento...Després en Nacho i jo vam continuar i ben animats que ho vam fer tot i el fred ja que els restants 45kms els vam fer a una mitja de 31'5km/h, prou bona per l'època en que estem.Arribada a casa, escalfar els peus, estirar una mica i tarda de màxim relax, bé de fet tant el dissabte com el diumenge els sofàs del piset de Llívia van patir les conseqüències del cansament acumulat durant tota la setmana.
Res més unes quantes fotos i esperant noves coses per continuar escrivint.A veure si ens deixeu algun comentari i si per casualitat hi ha alguna proposta per a fer ja ho sabeu, aquí és el vostre espai a la xarxa per expressar-vos, articles de entrenament, ressenyes, rutes, opinions, vosaltres mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada