dijous, 4 de desembre del 2008

WALDEN TEAM AL 20è CROSS CIUTAT DE VALLS

Aquest diumenge si res no canvia i les forces acompanyen, l'Uskar prendrà part en la 20a edició del Cross Ciutat de Valls, que a l'hora serà també el 12è Memorial Júlia Celma, mare del nostre entrenador, en Quim Royes Celma.

Però la novetat que us anunciàvem no era aquesta si no que al inscriure's l'Oscar va posar com a Club que representaria al més ni menys que al Walden Team. No deixa de ser una curiositat però esperem que de mica en mica puguem anar fent sonar el nom del Team allà on anem i si és competint i fent bons resultats millor que millor, però ens queda molt camí per recórrer.

Seguim esperant els vostres comentaris i propostes! Fins aviat.

Walden Team

dimarts, 2 de desembre del 2008

POCA COSA


Aquesta a estat una setmaneta en la que el Team Walden no ha donat massa de que parlar. Dilluns vam nedar junts una mica però poca cosa més. En Miki va estar tota la setmana fotut fins a tenir un còlic al ronyó! A veure on va a parar. Ja saps Miki que si no fas bondat el cos se'n ressenteix i tard o d'hora ho acabes pagant. Encara estic esperant a que escriguis alguna cosa que ja et toca. Ja està bé... Gent com que en Miki no fa res al blog, us obro a tots les portes a que digueu la vostra i fem d'aquest espai quelcom més divertit i amè... Anna ja saps que si vols escriure alguna cosa tens carta blanca. Jo per part meva no deixo els entrenaments de banda, tot i que em permeto algun dia de descans encara que no em toqui, tot està en funció de quins deures m'ha manat en Quim i com em trobo, però la veritat és que vaig fent...
Tot i que els entrenaments amb en Miquel no han donat per molt jo he entrenant amb força gent, desde els del "Team Rosita" en Ruben Protoles i en Sergi Bosque, dos bikers a tenir en compte que també han fet les seves incursions dins el món de les proves multiesportives. Bona sortideta dissabte per la tarda després d'haver sortit fins tard el divendres amb en Miki...això si que se't dona bé!! aix...ens hem de fer grans!!!!
I diumenge sortideta amb la la "cream" ciclista del poble, en Genís i el gran Marcel, pare i fill, juntament amb un company del Genís, en Gerard Mero, que aquest any sembla que també s'ha engrescat amb això del triatló després d'una vida dedicada a l'esport rei, sort en aquesta nova aventura des del Team Walden i ara vas pel bon camí, o no?
Per aquesta setmana alguna novetat pel que fa al Team Walden...en breu...

diumenge, 23 de novembre del 2008

BONA SETMANETA

Aquesta sens dubte ha estat una bona setmana. Els dos hem anat entrenant cadascú pel seu compte i el dijous ens vam trobar per anar a fer un vol en bici per aquí a la vora, i quina rasca feia. No va haver manera d'entrar en caloren tota l'estona però va estar bé. Una bona anècdota va ser que arribant ja cap a casa ens va avançar un camió de bombers i ens vam adonar que no parava gaire lluny. Vam seguir-lo sense pensar-nos-ho. Un camió volcat i cap ferit, millor. Vam rondar per allí alguna foto i cap a casa que el sol ja havia desapareixi i el fred apretava d'allò més.En Miki aquesta setmana ha tornat a treballar després de no ser quants mesos de baixa. Ara serà un moment important per a ell ja que fins ara tenia totes les facilitas per entrenar però ara és el moment en que s'ha de demostrar que pot aconseguir el que s'ha proposat i molt més que qualitats li'n sobren. Junts arribarem lluny nen! Els antics rivals d'en Miquel ja els ha arribat a orelles que torna a la competició i més d'un ja deu tremolar, jejeje. Recordo l'època en que el Miquel es barallava totes les curses amb l'Albert Parreño, Iñaki Balldelou, Godoy... i fins i tot veure'l sortir de l'aigua en el grup de davant en triatlons importants i donar-ho tot fins a morir corrents amb el cap ben estirat...eren altres èpoques però que esperem que tornin amb tot de noves vivències, noves proves, nous viatge, bona companyia i amistat.Mica en mica s'omple la pica i els nostres projectes seguiran endavant i cada dia amb més força!!!

dimarts, 18 de novembre del 2008

SORTIDA DE DIJOUS I CAP DE SETMANA WALDEN A LA CERDANYA

La passada setmana ens va brindar la oportunitat de seguir amb els nostres entrenaments. El temps ens va respectar tot i alguna que altra inclemència en forma de vent. A banda dels entrenaments habituals i els entorns que ens tenen acostumats, jo, l'uskar, aquest finde vaig estar per la Cerdanya entrenant una mica i retrobant-me amb amics que feia dies que no veia.
Els entrenaments a la piscina s'han anat succeint amb els entrenaments a peu on en Miki ja comença a prendre part, tot i que encara no hem corregut cap dia junts. Però arribat el dijous en Miki i jo vam sortir en bicicleta. Dia amb molt de vent que va fer que el tomb que havíem de fer és fes més dur que de costum. En algun moment em vaig voler acoblar, però vaig desistir ja que em donava la sensació que podia caure en qualsevol moment. Tot i així vam fer tot el recorregut tal i com ens havíem plantejat abans de sortir i al arribar a casa tots 2 contents. Cal dir que en una altra època molt possiblement aquest entrenament l'haguéssim postposat o ens l'hauríem saltat, però en aquest moment la nostra motivació és major que la nostra mandra i vam fer un entrenament d'allò més productiu i animat. El cap de setmana la cosa va canviar d'escenari, i aquest seria la Cerdanya, Llívia i els seus voltants. Dissabte en arribar vam sortir a rodar amb la Marisa una mica més de 50 minutets pels voltants de Llívia. Ens vam passar part de la sessió running buscant un caminet que ens portés a fer una volta, però fins al final no en vam trobar cap, però ja el tenim controlat per a la propera vegada... i diumenge sortideta en bici. A les 10 hores havíem quedat amb en Nacho i durant els 20 primers quilòmetres la Marisa va formar part del grup però per unes molèsties i per no entorpir-nos més el pas va decidir abandonar-nos tot i que la vam acompanyar fins a casa. Amb aquestes pro vam tenir un petit ensurt, bé de fet el vaig patir en primera persona, ja que al passar per Bourg-Madamme un cos que va sortir de casa seva i semblava del tot innocent em va clavar una mossegada a la cama que de poc no em fa un forat. Al final la cosa només va quedar en un ensurt, però em va agafar una enrabiada que sort que no vaig trobar cap pedra que sinó el rebento...Després en Nacho i jo vam continuar i ben animats que ho vam fer tot i el fred ja que els restants 45kms els vam fer a una mitja de 31'5km/h, prou bona per l'època en que estem.
Arribada a casa, escalfar els peus, estirar una mica i tarda de màxim relax, bé de fet tant el dissabte com el diumenge els sofàs del piset de Llívia van patir les conseqüències del cansament acumulat durant tota la setmana. Res més unes quantes fotos i esperant noves coses per continuar escrivint.
A veure si ens deixeu algun comentari i si per casualitat hi ha alguna proposta per a fer ja ho sabeu, aquí és el vostre espai a la xarxa per expressar-vos, articles de entrenament, ressenyes, rutes, opinions, vosaltres mateixos.


dimarts, 11 de novembre del 2008

OBJECTIU 2009

El motiu que ens té en aquest blog en major mesura és la Half-Challenge en la que el proper 24 de maig pendrem part. És el primer objectiu que el Team es planteja fer plegats. Serà la nostra tornada a la competició i a més serà una excusa boníssima per a reforçar la nostra amistat i esperem ens ajudi a madurar en tots els aspectes de la vida, ja que com diuen els que hi entenen, la llarga distància més que un tipus de competició és un estil de vida. a veure que és el que se'ns enganxa durant el procés ja que vaja uns pardals estem fets tan l'un com l'altre. La nit, la festa i els mals hàbits són força presents en les nostres actuals vides i ja se sap que són coses una mica incompatibles les unes amb les altres. Però la filosofia Walden va una mica per aquí, superar adversitats i a un mateix... Espero aviat us puguem fer una petita ressenya en què consisteix aquesta.
Pot ser que al final s'apunti en Marcel Soriano a la nostra aventura. Sembla ser que al parlar-li de la cursa es va picar (cosa tipiquíssima en ell, jeje) i podria ser que s'unís a nosaltres. Paraules d'en Genís, el seu fill. En Marcel ja és gat vell i sap molt bé que li pot fer falta per arribar bé a la cursa, però per a en Miquel i a mi ens aniria d'allò més bé ja que així tindríem el granet de sorra de la veterania al nostre costat per que ens ajudes a anar pel bon camí. A veure si finalment s'acaba animant. A més això ens donaria a tots un motiu més per entrenar per no ser l'últim dels tres en arribar a meta, però sembla que aquest lloc té bastants números que sigui per a mi, però els hi ho posaré ben difícil.
Per a en Miquel i a mi serà la primera vegada que fem front a un triatló de llarga distància. A mi sempre se m'han donat bé les llargues distàncies, de coco vaig bastant bé i els millors resultats esportius els he tingut en activitats de llarga durada, concretament en els Raids d'esports d'Aventura on durant un parell de temporades vaig fer coses ben parides i vaig arribar a guanyar la Copa Catalana de Raids d'aventura, però ja ha plogut molt desde llavors... i per altra banda a en Miquel no és que se li donin gaire bé les llargues cabalgades ja que quan competia els triatlons olímpics se li feien sempre un pèl llargs, però ja s'ha fet "gran"... Per tant és una bona manera per a que tornem a competir en triatló y per a que ens superem en els nostres entrenaments per arribar en la millor forma possible a Calella el proper 24 de maig.

dijous, 6 de novembre del 2008

1a SORTIDA EN BICI DEL TEAM

Aquesta tarda aprofitant la treva que la pluja ens ha donat aquests dies en Miki i un servidor hem sortit a inaugurar la nostra temporada ciclista plegats amb 42 quilometrets per obrir boca. Jo ja havia sortit un parell de dies però en Miquel feia mesos que no feia més de 3km seguits. Ha sigut una sortideta suau, els 27 km/h de mitja ho justifiquen, però ha estat la mar de divertida amb molts riures, molta motivació en les nostres converses referents a la nova temporada que ens hem plantejat i també hi ha hagut declaracions de bones intencions...però les nostres pors són latents també ja que fa molts anys que no competim, a cap nivell, tret d'alguna cursa popular esporàdica, i de triatlons, ni en parlem...jo l'última cursa multidisciplinar la vaig fer al novembre del 2004 i en Miquel després de deixar la Blume va córrer 1 o 2 anys més i crec que ja fa 2 que no competeix, i és clar després de tant temps d'anar "entrenant" anàrquicament i sense competir, doncs acabar bé la Half-Challenge de Barcelona-Maresme serà tot un èxit i si ho podem fer dignament doncs millor que millor. Aviat us explicarem quins són els parcials que creiem que podem fer i així marcans un petit objectiu en quant a temps, però que crec no ha de ser el nostre principal repte, però com que sóm uns picats, doncs ja tindrem cavall de batalla per a dies. Però a l'hora crec que això de fer previsions amb els temps ens pot ajudar a motivar-nos en el dia a dia dels entrenaments i qui sap si a mitja temporada veiem que podem millorar les nostres expectatives en quan a temps parcials i final. Seria una injecció de moral. Què creieu? Els que llegiu això i tingueu experiència en el tema crec que ens podrieu donar un cop de mà amb la vostra experiència i donar-nos alguns consells, ja siguin a nivell d'entrenaments, però crec que el que més falta ens fa és a nivell de plantejament global, el procés i la motivació. Esperem rebre suggerències que de ben segur seràn de gran ajuda. Res més aquí us deixo algunes imatges que ens ha donat la sortida d'avui.

dimarts, 4 de novembre del 2008

CAMÍ CAP A CALELLA DE LA COSTA...

Aquest és el perquè s'ha creat aquest blog. El camí a recórrer per dos amics per arribar a la meta de la Half-Challenge Barcelona-Maresme. Però aquesta simplement és la excusa per a quelcom esperem es faci més gran. El Walden Team, som en Miquel Angel Gallego Royes i l'Oscar Rubio Gómez, però esperem de mica en mica anar sumant gent dins aquesta nova aventura. Volem explicar-vos com ens va el nostre dia a dia per tal d'aconseguir els nostres resultats, però alhora ens agradaria formar una petita comunitat virtual en la que tots donéssim la nostra opinió i aprofitéssim per enriquir-nos una mica més en tots els aspectes.
Pel que fa a la nostra manera de veure la vida, dir que el principal és difrutar de l'esport, especialment del triatló, i demés esports de resitència. Però a banda de l'esport la nostra vida té moltes altres cares, castells, anar a fer uns beures, sortir de festa... però l'adjectiu o concepte (diguem-ho com volgueu) és que les coses les fem AMB FORÇA!! Més que un concepte és una filosofia de vida que mica en mica us anirem desvelant.
Esperem poder-vos fer partíceps de les nostres aventures al igual que ens agradaria que vosaltres també ens féssiu partíceps a nosaltres de les vostres i així fer una gran comunitat que ens ajudi a motivar-nos i engrescar-nos a tots ja sigui per al nostre dia a dia com per als nostres entrenaments i fites esportives. Estarem encantats de poder rebre articles vostres si així ho desitgeu al igual que esperem la vostra col·laboració en tot allò que ens pugui inquietar a tots.
Benvinguts i esperem fer moltes coses plegats.
SEMPRE AMB FORÇA!!!!!!